Cosas Que Leo #44: REFLEXOS EN UN ULL DAURAT, Carson McCullers

«El capità clavava puntades de peu a la pinassa i sanglotava amb uns gemecs aguts que ressonaven dèbilment pel bosc. Llavors, tot d’una, es va quedar quiet i callat. Una sensació estranya que feia una estona que tenia a dins es va concretar de cop. Estava segur que hi havia algú a prop seu. Amb penes i treballs, es va girar sobre l’esquena.

Al principi no va creure el que veia. A uns dos metres d’ell, recolzat contra un roure, el jove soldat la cara del qual el capità odiava l’estava mirant. Anava completament nu. El seu cos prim resplendia en el sol del capvespre. Observava el capità amb una mirada vaga i impersonal, com si contemplés algun insecte que no havia vist mai abans. La sorpresa havia deixat el capità massa paralitzat per moure’s. Va provar de parlar, però només li va sortir un soroll sec de la gola. Mentre se’l mirava, el soldat va fixar els ulls en el cavall. En Firebird encara estava amarat de suor i tenia tot de macadures al llom. En una tarda, l’animal semblava haver passat de ser un pura sang a una bèstia atrotinada destinada a llaurar els camps.

El capità jeia entre el soldat i el cavall. L’home nu no es va molestar a evitar el seu cos estirat. Es va apartar de l’arbre i va passar àgilment les cames per sobre de l’oficial. El capità va veure de prop, durant un instant, el peu descalç del jove soldat; era fi i de formes delicades, amb un arc elevat i solcat de venes blaves. El soldat va deslligar el cavall i li va posar la mà al musell, acariciant-lo. Llavors, sense dirigir la mirada al capità en cap moment, es va endinsar amb la muntura en el bosc frondós.

Havia passat tan de pressa que el capità no havia tingut temps d’incorporar-se ni de dir res. Al principi només va sentir astorament. Es recreava en les línies nítides del cos del jove. Va cridar alguna cosa inarticulada i no va rebre cap resposta. Li va venir un rampell de ràbia. Li va venir una alenada d’odi envers el soldat que era tan desorbitada com l’alegria que havia experimentat cavalcant el Firebird desbocat. Totes les humiliacions, les enveges i les pors de la seva vida van trobar una via d’escapament en aquella ràbia immensa. El capità va maldar per posar-se dret i va començar a caminar tentinejant pel bosc cada vegada més fosc.

No sabia on era, ni fins a quin punt s’havia allunyat de la base. Tenia el cap ple d’estratagemes amb els quals podria fer patir el soldat. En el fons, el capità sabia que aquell odi, tan apassionat com l’amor, l’acompanyaria durant el que li quedava de vida.

Després de caminar molta estona, quan ja gairebé s’havia fet de nit, es va trobar en un camí que li resultava familiar.»

Reflexos en un ull daurat

CARSON McCULLERS

L’Altra Editorial, 2020 (publicado originalmente como Reflections in a golden eye, 1941)

151 págs.

Traducción d’Alba Dedeu