“I knew him for close to thirty years, and I can tell you he was the most self-possessed man I’ve ever known. What was right with him he’d only give you a little at a time. What was wrong with him he kept bottled up inside. If he ever had a dark night of the soul, as some writer or other has called, you would never know.”
Rita Hayworth & Shawshank redemption
STEPHEN KING
Hodder, 2012 (publicado originalmente en 1982)
130 págs.
“Esta dificultad se imponía con cierta insistencia sobre David Faux, incluso cuando todavía era aprendiz. Su alma se henchía de la impaciente sensación de que debía llegar a ser alguien importante; de que, en su caso, se descartaba por completo la posibilidad de tener que aceptar un destino mezquino, tal como hacían otros hombres: desdeñaba la idea de resignarse a seguir en la media.”
El hermano Jacob
GEORGE ELIOT
Alba Clásica, 2004 (publicado originalmente como Brother Jacob en 1860)
100 págs.
Traducción de Carmen Francí Ventosa
Edicions de 1984 acaba de reeditar el sucinto y fantástico libro de Jim Dodge, Fut. En catalán, peña, en su colección Propera Parada.
Sigue llevando la prolija entrevista que le hice al autor en el 2007, y al potaje he añadido un breve postfacio (a la entrevista) que la contextualiza tal que asín:
Aquesta entrevista a Jim Dodge la vaig realitzar per email, entre els mesos de juliol i novembre de l’any 2007, fa catorze p *** s anys. En aquella època acabava de publicar la meva segona novel·la, Coses que hacen BUM, i no tenia fills (encara que n’estava a punt; es pot percebre pel to angoixat de les preguntes sobre paternitat).
Avui dia he publicat vuit llibres (sis d’ells novel·les, dels quals l’última és Revancha) i tinc dos fills, un d’ells adolescent. Els meus gustos literaris han patit modificacions estructurals i jeràrquiques parcials (encara inclouria alguns autors favorits que menciono en la introducció), però segueixo sent molt fan de Jim Dodge, l’home i l’escriptor, i considero Fut -amb la perspectiva del temps i la saviesa que dóna la relectura- molt superior a Stone Junction, per exemple. A Fut no hi sobra una paraula; és un dels millors llibres curts de la història.
Vaig estar temptat de modificar l’escriptura d’aquesta entrevista, al menys dels paràgrafs inicials (em desfaria d’aquest to de aprenent voluntariós, llapis a la boca i ulls molt oberts, amb els anys i l’ofici), però finalment vaig decidir deixar-la com estava. Després de tot, en aquella època jo escrivia així. Dit això, les preguntes i, molt especialment, les respostes, em segueixen encantant. Considero un privilegi majúscul haver pogut conversar en profunditat amb un dels grans novel·listes del segle XX. Espero que la gaudeixin.
Kiko Amat, Barcelona 2021
La nueva edición también llega a las librerías con la fajita que pueden distinguir en la imagen, y que (para los cortos de vista) dice tal que asá:
La meva novel·la curta favorita de tots els temps. 79 pàgines de puta joia sense aditius. Un llibre anti-avorrit i brevíssim que es llegeix d’una tirada i on no hi sobra ni una sola paraula. Inclou fotut ànec.
Kiko Amat, autor de Revancha
Bendito Atraso 