“Jo en parlo poc, dels meus pares. Aviat vaig deixar de sentir-los com una protecció. Els trobava irritants i avorrits. Jo, de petit, també vaig beure avorriment, no tant com n’ha begut el meu fill, però una mica, sí. La protecció me la donava el meu germà. Encara tinc ganes de sentir-la, aquella protecció autoritària, imperiosa i amb una mica de menyspreu. ¿I com volies que jo et protegís, amb la necessitat que tenia jo de ser protegit? Al Piero també li retreus que no et protegís. Sempre parles del teu desig de sentir-te protegida. Sempre parles de protectors. És una obsessió que tens. De protectors en tenen les putes, et va dir una vegada el Piero. I et vas ofendre molt. La veritat és que els adults no hauríem de tenir necessitat de protecció. Però potser ni tu ni jo hem arribat mai a ser mai adults, ni el Piero. Som una niuada de nens.”
La ciutat i la casa
NATALIA GINZBURG
Club Editor 2017 (publicado originalmente en 1984 como La città e la casa)
247 págs.
Traducción de Meritxell Cucurella-Jorba
Bendito Atraso 