Cosas Que Leo #26: SKELLIG, David Almond

SKellig Almond

«Her eyes were cold as she stared down at me from the tree.

Her voice was sarcastic, and singsong:

 

“Thank God I was never sent to school,

To be flog’d into following the style of a Fool”

 

“You know nothing about it”, I said. “We don’t get flogged and my friends aren’t fools”.

“Ha!”

“That’s it,” I said. “You know nothing about it. You think you’re special but you’re just as ignorant as anybody. You might know about William Blake but you know nothing about what ordinary people do”.

“Ha!”

“Yes. Ha!”

I stared at my feet. I picked my fingernails. I kicked the garden wall.

“They hate me,” she said. “I could see it in their eyes. They think I’m taking you away from them. They’re stupid.”

“They’re not stupid!”

“Stupid. kicking balls and jumping at each other and screeching like hyenas. Stupid. Yes, hyenas. You as well.”

“Hyenas? They think you’re a monkey, then.”

Her eyes glared and her face burned.

“See? See what I mean? They know nothing about me but they hate me.”

“And of course you know everything about them.”

“I know enough. There’s nothing to know. Kicking, screeching, being stupid”.

“Ha!”

“Yes, ha! And that little red-haired one…”

“Blake was little and red-haired.”

“How do you know that?”

“See? You think nobody but you can know anything!”

“No, I don’t!”

“Ha!”

Her lips were pressed tight together. She pressed her head back against the trunk of the tree.

“Go home,” she said. “Go and play stupid football or something. leave me alone.”

I gave the wall a last kick; then I left her. I went into my front garden. I went through the open front door. Dad shouted hello from somewhere upstairs. I went straight through into the backyard and squatted there and squeezed my eyes tight and try to stop the tears.»

Skellig

DAVID ALMOND

Laurel-Leaf, 2008 (existe edición española del mismo año, en Ediciones Castillo. También está disponible en castellano la edición en Random House, titulada -de modo más que cuestionable- Alas para un corazón).

182 págs.

**** Un gran libro de Young Adult Fiction que se lee en media tarde lluviosa, y que -como suele suceder con lo mejor del género- no es solo para jóvenes.

Cosas Que Leo #16: DIARI DEL TOT VERÍDIC D’UN INDI A MITJA JORNADA, Sherman Alexie

Diari indi Alexie

“Quan va morir l’àvia, només tenia ganes d’entrar al seu taüt a fer-li companyia. Quan el millor amic del meu pare va rebre un tret al cap, vaig pensar que potser aquell era el destí que m’esperava a mi també.

Si tens en compte la quantitat d’indis Spokane joves que han mort en accidents de cotxe, tinc tots els números per morir en un accident.

Hosti, pocs anys que tinc de vida i d’enterraments ja n’he vist una bona colla.

Tinc catorze anys i he anat a quaranta-dos funerals.

Vet aquí la diferència més gran que hi ha entre els indis i els blancs.

Tinc alguns amics blancs de l’insti que han enterrat a un avi. I alguns altres que han perdut un oncle o una tieta, A un se li va morir un germà de leucèmia quan feia tercer.

Però no hi ha ningú que hagi anat a més de cinc enterraments.

Tots els meus amics blancs poden comptar la gent que se’ls ha mort amb els dits d’una mà.

Jo els puc comptar amb les mans, els peus, les cames, els ulls, les orelles, el nas, el penis, les natges i els mugrons, i ni així no hi arribaria.

I, ¿sabeu què és el pitjor de tot? ¿el més trist? Que un 90% van morir per culpa de l’alcohol.

En Gordy em va deixar un llibre que havia escrit un rus que es deia Tolstoi que deia: “Totes les famílies felices s’assemblen; cada família infeliç ho és a la seva manera”. Mira noi, em sap greu portar la contrària a un geni rus, però Tolstoi no coneixia cap indi. i no sabia que totes les famílies índies són infelices exactament pel mateix motiu: el coi de la beguda.

Sí senyor, omplo la copa en honor del Tolstoi aquest i li recomano que es repensi més bé l’autèntica definició d’una família infeliç.

Ja ho veig, ara deveu estar pensant que parlo com un amargat del dimoni. Teniu raó: parlo com un amargat. I us diré perquè.”

Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada

SHERMAN ALEXIE

Edicions de 1984, 2014 (publicado originalmente en inglés como The Absolutely True Diary of a Part-Time Indian, 2007. La versión en castellano es El diario completamente verídico de un indio a tiempo parcial, Siruela 2009)

238 págs.

Trad. de Yannick Garcia

**** Este es otro de mis proyectos. Leer más novela juvenil / Young Adult fiction. Es un proyecto parcialmente político, también. Los Críticos Literarios Altamente Considerados (como los llama Nick Hornby) suelen odiar o ignorar los libros juveniles, porque cuentan cosas importantes en un lenguaje sencillo, son breves y en ellas no suelen aparecer novelistas adúlteros de mediana edad que discuten de Sartre y Godard mientras comen platos finos. Y, para colmo, gustan a todo el mundo, no solo a unos cuantos rancios con coleta. Esa, para mí, es razón suficiente para dedicarles mayor atención. Desde ahora leeré un par de novelas juveniles al mes, mínimo, y ustedes las irán viendo aquí.